Compromís Alzira vol mostrar la solidaritat cap als barris afectats per la barrancada patida aquest mateix mes. Això comporta també el fidel compromís de seguir en l’interés de reduir, si mes no, de crear les infraestructures necessàries per a poder acabar amb aquest malson del qual no són responsables.
A més, la cosa no pinta bé. És evident que el canvi climàtic ja està ací, i ha arribat per quedar-se. Ho demostren les dades dels dies 4 i 5 de novembre de 2020 i dies posteriors, amb volums de pluja de més de 400 L/m2 en el transcurs de poques hores (i on varen caure quasi 40 L/m2 en tan sols 5 minuts el dia 5, pitjor dia del temporal). Aquests episodis són cada volta més freqüents. Del que abans era un temporal, que podia derivar en inundacions cada 20 o 40 anys, ara, pràcticament tots els anys toca una tempesta quasi tropical en un lloc o altre del nostre litoral.
Però no està tot perdut. El canal d’intercepció és decisiu per evitar l’entrada d’aigües de forma catastròfica al barri de Les Basses i s’ha demostrat en els dos últims temporals, ja que ha evitat mals majors. El canal, executat perpendicularment al camí de l’Arena, desvia al barranc de la Casella les aigües que repleguen els barrancs laterals de la Solana de la Casella i la conca forestal i agrícola corresponent, aigües que, d’altra forma van a parar als carrers dels polígons i cases, buscant la laminació natural que li han impedit amb les construccions, com els mateixos veïns i experts així constaten.
Segons manifesta Alfons Domínguez, membre de l’Executiva local, “tot i l’eficàcia del canal interceptor, considerem que caldria realitzar una investigació tècnica multidisciplinària en la conca pluviomètrica de la Casella, Aigües Vives i la Murta, per establir els criteris i dissenyar les actuacions concretes a aquestes valls, per tal d’evitar les greus conseqüències que la nostra població està patint any rere any”.
Per tant, continua dient, Alfons Domínguez, “aquests fenòmens s’han de tractar com a una problemàtica més complexa del que sembla. Fer caixers més grans o canals com ara el de Les Bases suposen una millora imprescindible, però cal actuar amb visió global. Per això des de Compromís per Alzira venim analitzat aquesta problemàtica des que la ciutadania ens facultà per governar, tenint en compte el conjunt d’accions que han de prendre’s de forma conjunta i no de forma aïllada, executant-les directament des de l’acció de govern municipal, o demanant a altres administracions implicades que es posen a treballar colze a colze amb nosaltres per la nostra ciutat”.
Amb totes aquestes consideracions, a més del que ja s’ha dit anteriorment, Compromís per Alzira reivindica:
- Continuar demanant que s’acaben les obres que acompanyen al canal interceptor de les Bases, així com el disseny i execució d’altres obres semblants, a les conques d’arreplega d’aigües dels barrancs de La Murta i La Casella, que puguen pal·liar la manca de caixers i laminació naturals d’aquells.
- Continuar demanant el desviament del barranc de Barxeta, pel límit entre Carcaixent i Alzira, zona més estreta i adequada, perquè entre directament i sense plantejar més problema al riu Xúquer, evitant així l’efecte tap que produeix al seu enllaç amb la confluència amb els barrancs de la Casella-Estret.
- Demanar l’ampliació del barranc de la Casella i la millora de la gestió del barranc de l’Estret, per poder replegar aquestes pluges que seran cada volta més abundants i freqüents, segons els experts.
- Continuar amb la millora de la gestió forestal de les nostres muntanyes, per tal de preservar i augmentar la seua cobertura vegetal, i així ser més eficaços amb eixe primer alentiment de les escorrenties i amb la recàrrega dels aqüífers.
- Demanar la millora normativa perquè les noves transformacions agrícoles duguen incorporades mesures per evitar l’erosió, l’escorrentia d’aigües i el rebliment d’escorredors, barrancs i rius, per a impedir que les terres més fèrtils arriben taponar barrancs i a depositar-se als carrers de la nostra població. Les noves transformacions que es fan seguint les corbes de nivell haurien d’anar acompanyades d’una avaluació d’impacte sempre que la seua execució puga produir un efecte negatiu sobre el medi natural o humà amb unes mesures correctores suficients per no tindre problemes ni les finques ni la població a què puga afectar.
- Promocionar pràctiques agrícoles ecològiques per a conservar la cobertura vegetal on siga necessària (com ara facilitar que es puguen sembrar cobertes vegetals entre els carrers de les parcel·les, i plantar bardisses de protecció als marges) retenint així les terres més fèrtils i valuoses a les finques.
