Article d’opinió d’Andrea Vinyes i Parada, membre de l’Executiva de Compromís Alzira.
Una de les senyes de Compromís Alzira és lluitar per l’eliminació de la violència contra les dones i això ho hem demostrat en les nostres polítiques. Una fita important va ser el 25 de novembre de 1960, quan van ser assassinades les germanes Mirabal pel dictador dominicà Trujillo. Açò es va convertir en el símbol mundial de lluita contra la violència de les dones. És per aquest motiu que el 17 de desembre de 1999 l’Assemblea General de l’ONU va declarar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
Una de cada tres dones del món pateix violència sexual o física per part de la seua parella. En el que portem d’any, han estat assassinades al País Valencià 5 dones: Alina, Mónica, Karina, Jing i Yésica i al conjunt de l’Estat Espanyol 74 dones. No creieu que són suficients dones mortes? Senyores i senyors, el masclisme mata i és una qüestió política de primer ordre, no podem mirar cap a un altre costat i no fer res.
Resulta indigant escoltar al bar, al tren o en qualsevol lloc que són mentides i manipulació d’alguns grups polítics. Doncs bé, sols cal buscar les dades per a comprovar la realitat. Abans de la pandèmia 243 milions de dones i xiquetes, entre 15 i 49 anys, han patit violència física o sexual en aquest any. Ara bé, des que ha començat el brot de la Covid-19 la violència contra les dones s’ha incrementat, ja que l’aïllament amb els maltractadors i les restriccions de moviment han facilitat aquesta violència a la llar. Cavallers, aquestes dades també són falses?
Des de Compromís Alzira creiem que és necessari trencar amb aquest sistema social patriarcal, el qual està present a totes les estructures de la societat, que no considera la igualtat un autèntic dret de les dones, encara que si apareix a les lleis. Podem comprovar que a la vida real manté rols i responsabilitats diferenciats. La prostitució i el ventre de lloguer són part d’eixa cultura de la cosificació de les dones. És en aquest àmbit on ens trobem atacs tan greus com les violacions de grup, que ara mateix són moda per part de certa jovenalla. Quan una dona diu no és NO. Deixem de dir que si anava massa fresca o ella s’insinuava. No són arguments per a violar a una persona, sinó fal·làcies d’un agressor.
Per això pensem que és necessari que les institucions públiques manifesten públicament el seu rebuig a la violència cap a les dones i que les seues declaracions es facen realitat cada dia amb la coherència de les accions. Veiem perfectament com encara queda molta feina, tant ciutadana com institucional, per a evitar aquest tipus de violència. Cal continuar treballant amb el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista i amb del Pacte Estatal Contra la Violència de Gènere i Masclista, ja que són unes eines molt importants per a poder erradicar aquest greu problema que tenim.
És per tot açò que el nostre col·lectiu rebutja qualsevol mena de violència contra la dona, ja que és una violació dels drets humans i s’ha de ser conscient que milers de dones i xiquetes pateixen aquest tipus de violència cada dia en tot el món. Ja hi ha prou de sofriment, si veus aquesta violència no mires cap a un altre costat, dona-li la mà i demostra que no estan soles. Ja està bé de minuts de por, d’humiliació, de dolor, de silenci,…Tenim dret a què tots els minuts siguen de llibertat, de felicitat, d’amor i de vida.
Recorda que si et retenen, insulten, ataquen, peguen o amenacen no et confongues. Això no és amor!