Jordi Sánchez i Palacios, membre de l’Executiva de Compromís Alzira
No fa massa temps, llegia sobre una “tendència” que torna a estar d’actualitat, el terraplanisme, és a dir, la teoria per la qual hi ha persones que creuen que el nostre planeta és pla. No sóc científic ni entés en la matèria, però crec que la comunitat científica està d’acord que aquesta “tendència” o “teoria” no té fonament ni recorregut amb tots els estudis fets des de Galileo Galilei fins ara.
Una cosa pareguda em passa amb el valencià, quan escolte o llisc les “teories” secessionistes. Teories nascudes majoritàriament a la transició política espanyola, amb la batejada en aquells moments com a la “Batalla de València” instigada per alguns sectors de l’època, per por a la catalanització i a la reivindicació de ser nació històrica dins de “las Españas”. En l’àmbit polític ens quedarem en Comunitat i no País i, en l’àmbit lingüístic, amb l’autoodi, la diglòssia i l’acomplexament de part de la societat valenciana.
Com deia abans respecte a les qüestions científiques innegables de la Terra, aplicant la mateixa regla de tres a la matèria lingüística, no es pot dubtar de la unitat de la nostra llengua amb totes les seues variacions geogràfiques.
Ningú posa en dubte que les variants i els accents de Mèxic, Argentina o Colombia són el mateix idioma. Igual passa amb els accents de les persones que viuen a Zamora, Gijón, Terol o Jaén. Totes i tots parlen castellano o español. El mateix passa a Anglaterra, els Estats Units d’Amèrica, Austràlia o Irlanda. Totes i tots parlen english, amb diferents accents, però el mateix idioma al cap i a la fi.
Ningú qüestiona que Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Arturo Pérez Reverte o Isabel Allende escriuen en la mateixa llengua. Igual que passa amb la música amb exemples com Luis Fonsi, Shakira, Pablo Alborán o Malú.
Ni molt menys els anglosaxons es plantegen posar com a idiomes diferents les obres de William Shakespeare, James Joyce, J.K. Rowling o Louisa May Alcott ni els grups i cantants The Beatles, Frank Sinatra, Taylor Swift o U2.
Per què no dir el mateix respecte a Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Pere Calders o Mercé Rodoreda? O del grup Manel, La Fúmiga o Maria del Mar Bonet?
Les llengües serveixen per a unir a les persones. Els de la llengua valenciana i mai catalana només que la utilitzen per a crispar i dividir. Per sort, cada vegada en són menys.
Per això, des de Compromís Alzira donem suport a la campanya de la Plataforma per la Llengua Som 10 milions, som una llengua i animem a tota la ciutadania a emprar-la i aprendre-la perquè no hi ha major defensa d’una llengua que parlar-la i no hi ha millor acció per a no perdre-la que conéixer-la i estimar-la.
També el 21 de febrer és un dia important perquè se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, dia que la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 1.999 amb l’objectiu de promoure el multilingüisme i la diversitat cultural. Des de Compromís Alzira no podem estar més d’acord amb el tema que la UNESCO ha triat per a la celebració del 2021 “Fomentar el multilingüisme per a la inclusió en l’educació i la societat” perquè reconeix que “les llengües i el multilingüisme poden fomentar la inclusió i que els Objectius de Desenvolupament Sostenible se centren en no deixar a ningú darrere”.