Alzira, a 27 de novembre de 2014.
El passat dimarts, 25 de novembre, membres del col•lectiu de Compromís per Alzira hem volgut tornar a dir no a la violència de gènere. Ho férem en el jardí del carrer Carme Enguix, davant de l’arbre que fa 10 anys els alzirenys i alzirenyes que formaven part de la plataforma contra la violència de gènere vam plantar en memòria de les persones que moriren a la nostra ciutat en el 2004 per culpa de la violència masclista. Es va fer una ofrena de flors per totes les persones que han patit violència de gènere i es va llegir la moció que amb aquest motiu hem presentat al nostre Ajuntament – i que el PP va rebutjar en el Ple d’ahir.
Aquest any també fa 10 anys que es va aprovar la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, el 28 de desembre de 2004. La confiança en l’aplicació d’aquesta llei va fer que la plataforma no continuara endavant però, una dècada desprès i segons l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a l’Estat Espanyol més d’una de cada cinc dones majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual per part de la seua parella i menys d’una cinquena part ho ha denunciat. En el que portem d’any, 56 dones han estat assassinades a tot l’Estat. La violència masclista és la primera causa de mort prematura entre les dones, el masclisme mata i ha de ser una qüestió política de primer ordre.
L’Observatori de Violència de gènere del Consell General del Poder Judicial ha fet una seriosa advertència: els ajustaments són responsables que moltes dones retiren la denúncia. Per tant, aquesta violència també és exercida des de les mateixes institucions quan abandonen el deure a garantir el dret a una vida digna de tota la ciutadania, de totes les ciutadanes.
Una dècada desprès també es molt preocupant el grau de presència de la violència contra les dones entre joves i adolescents, que mantenen perfils de submissió i cels, i ens indica que no estem anant per on cal en educació i prevenció. I menys ara que la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament) elimina els valors coeducadors i que no va en el camí d’avançar en la igualtat perquè són l’origen de la violència contra les dones.
Les declaracions institucionals estan bé però en ocasions resulten contradictòries amb les accions que per coherència les haurien d’acompanyar. Per exemple, no es pot permetre una reducció de les oficines d’atenció a les víctimes del maltractament de 48 a 17 en 3 anys, ni una disminució del 19% el fons per a assistència social o que, a tot el País Valencià, hi haja un únic centre d’atenció integral a les víctimes. Com es distribueixen els recursos és una qüestió política de primer ordre, responsabilitat dels governants i que també ens apel•la com a ciutadania. Però si els recursos permeten materialitzar les polítiques, aquestes han d’estar clares, sabent que es vol fer.
Compromís per Alzira