Article d’opinió de Marina Mir, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alzira. Signa també l’article el grup de Dones de Compromís per Alzira.
Quan els valencians i les valencianes parlem de falla, de què parlem? A moltes persones els ve al cap un monument de matèria combustible que es crema la darrera nit de la festa. O eixe espai on s’organitza tot el que es vol ensenyar als natius i visitants durant eixos dies primaverals. Però el diccionari també diu que falla significa falta, carència o absència d’una cosa necessària i útil. I és que, en l´actualitat, tot i que la societat pensa que moltes coses estan canviant en la nostra festa, és més que evident que alguna cosa falla.
I això no es pot deixar de banda quan estem observant que en el nostre entorn quotidià encara s’escolten opinions i es veuen conductes que atempten indiscriminadament contra les dones pel simple fet d’haver nascut dones. “ I per què hem de sentir-nos malament ?” poden pensar moltes… És per això que cal fer un exercici de reflexió col·lectiva.
Algú s’ha parat a pensar quantes artistes falleres hi ha? I presidentes?. Entre la tradició de les falles i la innovació en la manera de fer les coses no hauria d’haver cap conflicte encara que, malauradament, una part de la nostra societat no acabe de comprendre-ho. Però cal anar més enllà i preguntar-se el perquè del contrasentit d’alguns dels monuments fallers. Els monuments -en els textos de les seues escenes- toquen qüestions d’actualitat que preocupen a la gent, i que s’expliquen a través de l’humor sempre present entre nosaltres, però de manera crítica. I ací és on cal fer la reflexió. Què passa quan l’humor se’ns en va de les mans i acabem caient en estereotips i actituds rebutjables?
El que algunes persones pensen d’això- influenciades per la tradició, pels mitjans de comunicació i per la publicitat- és només que una acceptació o tolerància d’actituds masclistes disfressades de llibertat d’expressió i diversitat en les manifestacions culturals. I és que ja considerem normal vore en els monuments fallers dones o xiquetes amb cossos exuberants i de vegades nus, davant d’ homes superherois o vestits. Per què hípersexualitzar la dona ?. No penseu que caldria fugir dels tòpics, relatius al gènere, tan visibles en els monuments?
És complicat vore la finíssima línia que hi ha entre l’humor i la crítica destructiva. Per això, sovint, la sobrepassem i acabem acceptant actituds que s’allunyen de la idea de progrés, inclusió i igualtat que una societat de futur hauria de tindre en compte. Si volem resoldre este problema d’atacs constants contra les dones, no només hem de posar l’accent en la festa. Cal també treballar en la prevenció d’eixos atacs i invertir més en minimitzar les conseqüències de viure en una societat masclista. I nosaltres ens preguntem: “Per què no una delegació d’igualtat en totes les comissions?” De vegades, amb l’ajuda dels qui treballen per la festa i la viuen com ningú, és molt més fàcil crear complicitats. Encara que açò supose més feina, sembla ser que també és més eficient a l’hora d’erradicar el problema i tot el que comporta.
Què passaria si enguany tinguérem unes falles sense un bon esmorzarot?. I sense cassalla o xarangues ?. S’armaria un embolic tan gran que caurien els casals a terra. Aleshores per què ningú s’alarma davant d’actituds masclistes en l’àmbit festiu? Mai vos heu imaginat com de boniques podrien ser les falles sense agressions sexistes o actituds masclistes? És que ningú ha volgut mai un món sense violències que mire pel respecte entre les persones? Amb la vostra ajuda, la de la societat fallera i la no fallera, tot és possible. Estem segures que si cadascuna i cadascú de nosaltres ens impliquem, aquestes falles seran més feministes que mai.
Ara i sempre, Compromís per unes falles lliures de violències.