Vicent Camarasa, Alfons D. Gento, membres de l’Executiva de Compromís Alzira
L’11 de març es compliren 10 anys de l’accident a la Central Nuclear de Fukushima I, al Japó, considerat el més greu de la història junt amb el de Txernòbil, succeït el 1986. Tot i els estudis realitzats, mai sabrem realment el nombre total de víctimes ni els efectes letals sobre el medi ambient i la vida del planeta que perduraran a llarg termini.
Quan durament rememorem aquella catàstrofe, està a punt d’aprovar-se la pròrroga de la “vida útil” de la Central Nuclear de Cofrents fins al 2031. Si el govern més progressista de l’actual democràcia espanyola aprova aquesta prolongació, arribaria als 46 anys de funcionament sentuna central vella i obsoleta, amb un reactor similar al Garoña, clausurada des del 2017. Alemanya està tancant les seues centrals amb una vida mitjana de 32-33 anys.
Amb els anys i les dures condicions de funcionament els materials poden trencar-se amb major probabilitat. Si a açò afegim el risc sísmic del nostre territori, i que d’errors humans o de desastres naturals poden produir-se, no és descartable un accident de nivell màxim. En aquest cas, si el radi d’afecció fos de 100 km, podria arribar a afectar a 4 milions d’habitants (80% de la població valenciana) i a 2/3 parts del territori. Però no cal anar a l’extrem. Una “simple” fuita de gas radioactiu o isòtops podria contaminar de radioactivitat el Xúquer afectant tots els cultius de les Riberes, els aqüífers, l’Albufera o l’aigua d’aixeta de València. Ens podem imaginar la situació d’incertesa econòmica o d’alarma sanitària i social que es produiria, a més dels costos de descontaminar (si és possible la descontaminació) dels nostres boscos, platges, camps de cultiu, granges, indústries, carreteres o pobles. A més, fa poc se’ns informava que la Central Nuclear de Cofrents havia entrat en pèrdues. Si finalment s’aprova la seua pròrroga, ens podem trobar amb un altre “Castor”, havent d’indemnitzar pel “lucre cessant” a les grans elèctriques concessionàries, fent que empreses i famílies paguen més car el rebut de la llum.
Davant l’emergència climàtica, les centrals nuclears suposen un tap a la transició energètica cap a un sistema basat en generació renovable, que és molt més eficient per a la lluita contra el canvi climàtic. Benjamin K. Sovacool descrivia a la revista Nature el passat mes d’octubre que és més rendible econòmicament apostar per les energies renovables pels seus millors costos i capacitat de generació. Tan sols cal una bona planificació i gestió del desmantellament de les centrals nuclears perquè la producció eòlica i solar ja supera àmpliament la seua producció. Això sense comptar amb la reducció que es pot aconseguir aplicant mesures d’estalvi i eficiència energètiques, assenyalades per la UE com a prioritàries per a l’acceleració de la transició energètica i per a la sortida de la crisi econòmica.
En el pla laboral, el tancament és inevitable. Per tant, cal aprofitar el favorable context legal i polític europeu per l’aposta per les energies renovables, que poden suposar la generació de fins a 10 vegades més llocs de treball que els que genera actualment la central. És més, l’impacte socioeconòmic del tancament de les centrals i la seua substitució per renovables és clarament favorable segons un estudi de la Universidad Pablo de Olavide. L’aposta per les renovables també augmentarà la nostra sobirania energètica. Tant les mines d’urani, com les instal·lacions per a la seua purificació, conversió i enriquiment, es troben fora d’Espanya i, en molts casos, en països geopolíticament inestables. En canvi, les energies renovables són autòctones tant en recursos com en tecnologia.
Així, hi ha raons més que suficients per a abandonar aquesta perillosa indústria del segle passat. Hi ha un Acord de les Corts Valencianes perquè no es prorrogue l’activitat a Cofrents més enllà de 2021, que inclou el vot favorable de tot el Govern del Botànic, amb partits que ara estan al davant del Govern central que ha d’aprovar la pròrroga. Fent-lo respectar, apostem pel nostre futur i pel dels nostres descendents. Per això, tanquem Cofrents.